Important! En vistes al món de manguis en què vivim... Copyright: La reproducció o ús de qualsevol fotografia del bloc queda totalment prohibida sense l'autorització de l'autor/administrador del bloc. Si contacteu amb mi dubto que tingui cap problema en passar-vos les fotos, però!

dijous, 24 d’octubre de 2013

Depredació en acció: nedador d'espatlles (Notonecta glauca) carregant-se un capgros de granota pintada

Bé com que veig que mai trobo el moment per fer entrades llargues al bloc (les que m'agraden més de fer, però que demanen més feina alhora, clar), de moment, aniré penjant entrades curioses encara que no siguin tant treballades.... la feina m'està depredant! I com que la feina m'està depredant i treballo en aquests moments en depredació... penjo aquestes fotos fetes durant els experiments que estem duent a terme a la facultat... sobre depredació.

Podem veure-hi un Notonecta glauca (nedador d'espatlles, o xinxa d'aigua) com es carrega i es menja tranquil·lament un capgros de Discoglossus pictus (granota pintada):






Proposo a algun director de cinema una peli de sèrie B sobre Notonectas gegants! Són brutalment terrorífics (si ets un capgros): aquests hemípters (grup d'insectes que també comprèn els coneguts sabaters, i les xinxes i cigales, p.ex.) actuen com un depredador perillosament versàtil i efectiu d'animalons de mida petitona a les basses (segur que n'heu vist alguna vegada nedant per alguna bassa!). Aprofiten la tensió superficial de l'aigua (la capa de tensió "membranosa" que es crea a la interfase entre l'aigua i l'aire, vegeu http://ca.wikipedia.org/wiki/Tensi%C3%B3_superficial) per recolzar-s'hi tot sovint de cap per avall, des de dins de l'aigua (com un sabater, el mític caminant de les aigües, però per sota, alrevés vaja) i atacar pràcticament tot el que tingui mida atacable nedant explosivament amb les seves potes amb petits "plomalls" per augmentar-ne la força i velocitat... 
en aquest enllaç podeu veure com n'hi ha un que s'equivoca i ataca una garbuix d'algues (jejjeje) al segon nou o deu del video aproximadament... la part impressionant és el moment d'atac és tant ràpid que el nostre ull ni ho percep:  http://www.youtube.com/watch?v=euNXn03SEFI

Doncs bé, aquests animalons són uns grans depredadors de capgrossos. Neden de cap per avall (el que veieu des de dalt és la seva panxa!) amb el que controlen mot bé tot un radi d'aigües quan corren per la superfície. Unes màquines de matar... s'esperen flotant per sota la superfície de l'aigua com he dit o agafats a alguna branqueta submergida, aguaiten i es "disparen" ells mateixos sobre la presa, la capturen amb les seves potes "no nedadores" (els altres dos parells) i tot seguit amb les seves "mandíbules" transformades en fibló ("estil xinxa") directament comencen a xuclar la pobra presa mentre encara és viva. Bastant de sèrie B. No us recomano que els agafeu amb la mà ja que la seva fiblada és dolorosa als dits, i tant, t'emportes un bon ensurt... Aquí en teniu un parell més de fotos, d'una escena més natural ara sí de com un Notonecta es menja aquest cop un juvenil de granota pintada en una de les basses de Cassà de la Selva per on hi vaig sovint... 
Com que a mitja metamorfosi els pobres capgrossos-granoteta floten més... doncs bé, sembla que els notonectas tenen menys problemes per trobar-los, estàn allà mateix, clar!:


 
Pel que sembla aquestes relacions depredador-presa són molt més interessants del que ens pensàvem dins del que són les relacions ecològiques d'aquesta "la meva estimada espècie invasora d'estudi", la granota pintada.
Sembla que la granota pintada també té maneres de contarrestar la brutal versatilitat d'aquests animals depredant capgrossos... esperem aviat tenir-ne resultats interessants i per tant  informació organitzada per un altre post interessant sobre plasticitat fenotípica al blog (per continuar la gran sèrie de posts sobre plasticitat fenotípica, de moment amb un sol exemplar jaajja:  http://herpetsgavarresardenya.blogspot.com.es/2013/01/plasticitat-fenotipica-i-altres.html)... de mica en mica s'omple la pica!


Fins aviat



4 comentaris:

  1. Molt interessant aquesta entrada, per variar! Espero que aviat ens deixis llegir molt més del que tens en mans.
    Salutacions!

    ResponElimina
  2. El Dr. Livingstone, supongo...
    ¡¡Pero criatura, ¿dónde te habías metido?!!, pensaba que ya habías dado por finalizado el Blog. Me alegro que no sea así. Aunque es una pena que no le puedas dedicar más tiempo. A ver si algún día, con tiempo, le pegas otro meneíto al tema de la plasticidad fenotípica. Yo también me quedé con las ganas de que le dedicaras, al menos, una segunda entrega.

    Celebro volver a leerte. Un saludo.

    ResponElimina
    Respostes
    1. jajajaja dr.Livingstone!!! jajaajjjaaj
      Gracias por el buen comentario. Ya ves, el trabajo me depreda!

      Un saludo!!

      Elimina
  3. Interessantíssim, per variar. Estic amb la resta de comentaris, això de la plasticitat fenotípica és molt interessant i mereix una altre entrada ;)

    Merci per aquest blog tant interessant,
    gerard

    ResponElimina