Important! En vistes al món de manguis en què vivim... Copyright: La reproducció o ús de qualsevol fotografia del bloc queda totalment prohibida sense l'autorització de l'autor/administrador del bloc. Si contacteu amb mi dubto que tingui cap problema en passar-vos les fotos, però!

dimarts, 30 d’abril del 2013

Quan una serp té els ulls blaus.... (Natrix natrix)

....és que està a punt de mudar. Com aquesta petita serp de collaret (Natrix natrix) que em vaig trobar la setmana passada (amb el temps dels últims dies ja us podeu imaginar que va ser als inicis de setmana... quina baixada de temperatura!!!):



Com podeu veure per la segona foto era una petitoooooona de l'any passat, supervivent de l'hivern, proposant-se dur a terme la primera muda de l'any... i potser la primera o segona de la seva vida (penseu que aquests diminuts neixen a finals de l'estiu...): Felicitats per la supervivent a un hivern que ha tingut neu i glaçades!!

No només per a poder seguir creixent, l'explicació més clàssica, heu de pensar que la muda serveix per més funcions... com ajudar a desfer-se dels paràsits com els àcars i paparres, amb el que també és obvi que es segueixi produïnt tota la vida, també durant l'edat adulta (tot i que també cal pensar que en general molts de rèptils i serps segueixen creixent tota la vida!!! Encara que sigui de manera ja molt pausada quan han assolit una bona mida...)
 

Just abans de la muda, normalment la pell es torna una mica més opaca i seca i els ulls es tornen tèrbols o de color blavós.... I és que els ulls de les serps també estan coberts per pell (l'escata ocular, transparent) i la superfície interior de la pell vella es "liqua" (se n'absorbeixen els nutrients necessaris, que aquí no es llença res, i així alhora nem separant la pell vella, per fora, de la nova, que de moment queda per dins). 

Després d'uns dies normalment de no menjar, la pobra serp "s'arrossega a fora" (la pell vella trenca prop de la boca, i a partir d'aquí en va sortint, la cara/cap per davant...) de la seva vella pell, ajudant-se de pedres, branques i qualsevol cosa rugosa de suport.... i deixant l'antiga pell com mitjó girat... i estirat: és a dir, que per exemple, si us trobeu una muda de serp verda de més de tres metres, NO VOL DIR QUE LA SERP FOS DE MÉS DE TRES METRES, que les mudes queden estirades!!! La serp segur que era gegant però una mica més curta, aproximadament (sembla) un 80% de la longitud de la muda.... però es una aproximació molt aproximada eh!!! cada cas es cada cas.... però cal tenir-ho en compte per quan us en trobeu una. Recordeu que la pell rebutjada dóna una contra-impressió gairebé perfecta del patró de les escates, i que en general acaba siguent possible identificar l'espècie de la serp si la muda que heu trobat està raonablement en bon estat!! El que és tot sovint una bona font de dades. ;)
 

Com a dada interessant, una serp d'edat adulta pot desprendre's de la seva pell només una o dues vegades a l'any, però una serp jove creixent pot fer-ho fins a quatre vegades a l'any!!! Òbviament depèn molt de l'espècie i de l'alimentació i mil factors més.... amb que anem a l'apunt cultural i final d'aquest post: sembla que la muda, aquesta renovació periòdica, va portar a la serp a ser un símbol de curació i medicina pels grecs i romans (abans de decaure de "glamour" i "estatus" per ser la imatge del dimoni a l'edèn cristià)....   ...una de les restes que encara queden ara d'aquesta fama de renovació i immortalitat és la serp que apareix a la vara d'Esculapi (o Asclepi), déu de la medicina....


o la que apareix al símbol internacional de la farmàcia....
 

i relacionat amb això, també tenim el nom comú de la nostra serp dels boscos humits: la serp d'Esculapi (Zamenis longissimus) i segur que me'n deixo algun d'exemple, o que em deixo alguna cosa per comentar... com per exemple el tema de remeis tradicionals amb pell de serp. Però això un altre dia.

Per avui que no tinc temps, us deixo amb altres "imatges primaverals" que m'ha vingut de gust penjar:

Un bruel (Regulus ignicapilla) que se la va fotre contra la finestra de casa.... per sort al deixar-lo anar semblava prou eixerit, esperem que estigui a tope capejant els temporals aquests que ens van vinguent!

Els mascles "mallerengus" de mallerenga carbonera (Parus major) de la vall del Ridaura no perden pistonada i ja marquen el seu territori / insulten i intimiden als adversaris... ...amb el seu cant.

Les tortugues de rierol de l'Ardenya (Mauremys leprosa) ja s'han despertat!!! I com no, es passen hores i hores prenent el sol.... vida de rèptil total....
 
Els escorpits (Buthus occitanus) de l'Ardenya també s'han despertat i segueixen tant agressius com sempre... sempre un bon ensurt aixecant pedres!




Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada