Com ja vaig apuntar a l'anterior post referent a aquesta espècie, el tràfec dels Timon lepidus durant el mes de Maig cercant parella és important.... passen d'una vida moooooolt sedentària a una bogeria de seguir feromones amunt i avall, el que implica moviments llargs, és a dir, atravessar carreteres, p.ex..... amb el que es dóna la possibilitat de què succeeixin desgràcies com aquesta en un entorn humanitzat com el nostre:
La meva germana se'l va trobar fa dos dies a la carretera de St.Amanç, a Sant Feliu de Guíxols, i per la cua desdoblada al final hem sapigut que era el mascle que jo més em coneixia, el del cantó de casa.... sense ànim d'humanitzar els animals, haig de reconèixer que m'ha fet una pena afegida, com un repunt més de pena perquè ja era el tercer any que me'l coneixia (segurament ha mort amb tres-quatre anys d'edat, es va establir al seu territoti de ben jove....) i el veia tot sovint, era com "la meva mascota que viu en llibertat" o "l'individu del qual me'n sé la vida en vers per pura acumulació d'hores d'observació". L'havia vist créixer, mudar la pell cada any un parell de vegades, menjar cargols, escarbats, escolopendres, cadàvers de sagrantana que jo em trobava i li posava a sobre de roques... llàstima que no se si l'any passat va tenir sort amb alguna femella... també l'havia vist escapar-se hàbilment de dos atacs brutals per part d'una serp verda inmensa, fins i tot... la seva doble cua a la punta indica que algun altre perill havia superat fora del rang dels meus ulls (la doble cua es forma al regenerar-la malament) però al final, com passa massa sovint, se l'ha carregat un vulgar cotxe, tot just en la seva segona temporada de zel.
Bé, aquest quedarà com un post curtet d'informació senzillament per notificar la pèrdua d'aquest animaló i conscienciar una mica a la gent de què freni una mica si veu alguna cosa a la carretera i/o la utilitat que pot tenir que les noves carreteres a vegades siguin una mica més pensades per evitar aquestes coses amb la fauna en general (ahir a la nit també vaig veure un aaaaaaltre toixó atropellat i un aaaaaaaltre lluert inmens atropellat, a prop del Montsant que hi vaig anar de visita.... ufffff..... quina traca d'atropellaments).
Com ja havia comentat al post sobre els atropellaments d'amfibis, els atropellaments són un dels grans problemes (junt amb la pèrdua d'hàbitat, són EL problema) dels rèptils i amfibis catalans.... i queda demostrat a Sant Feliu: en un entorn amb camins i noves carreteres i noves naus industrials, com és cada cop més la zona de Bujonis i St.Amanç, l'espai per la vida d'animals "grossos" com aquest s'acaba cada cop més, no només l'espai en sí, sinó que al poc espai que hi ha ara és com viure en una mena de ruleta russa constant... i la reducció d'espais per establir-hi territoris i l'augment del perill humà provoquen un procés gradual de rarefacció típic: d'abundant (de petit recordo fàcilment de veure'n tres en un terreny de menys de dues hectàrees i agafar-ne amb la mà prou sovint) a escàs, d'escàs a "extinció ecològica" (de tant en tant n'apareix un, però ja n'hi ha tant pocs que no hi fan cap paper ecològic rellevant... com que encara n'hi han però, el tema a vegades és salvable), i d'extinció ecològica a extinció real a la zona (ja no en queda cap, només es pot reintroduïr si és convenient i val la pena). Als lluerts de st.Amanç, del 2012 estant jo els hi posaria un escàs, el problema és que abans eren abundants.
Esperem que aviat al territori que ha deixat lliure aquest mascle n'hi aparegui un@ altr@ de jove que duri com a mínim quatre o cinc anys (o més, que poden arribar fins a sis o set o vuit, i molts més en captivitat!) i no només tres o quatre escassos, i s'hi reprodueixi per un tubo!!!
En penjo una foto més d'ell viu a mode de petita esquela final...
....i ara au, prou de miolar de pena i a partir d'ara m'ho prenc com una cosa personal el fet de documentar quan apareix el següent i millorar-ne l'hàbitat per què així sigui aviat!!! A les males notícies, bona cara i feina i lluita per millorar el que hi ha, que només queixant-se a caseta mai ningú ha aconseguit res!!! Mans a la feina!!!