Els hèrpets de finals d'any i el canvi climàtic

Vaig pensar que quin seria l'últim post de l'any... doncs bé, el que toca per l'època: Què es mou d'entre el regne dels "animals que s'arrosseguen" (hèrpets, que d'això en ve la paraula, de "reptar" en llatí) quan les gebrades ja acaricien els camps i els dies són més curts que mai?  "Res" no és la resposta... 

En quant a amfibis, a part dels capgrossos hivernants de granota pintada i gripau d'esperons (en queda un post pendent), alguns dels nostres urodels, protagonistes ja del post anterior, encara aguanten i aguantaràn potser, l'hivern a les basses. Això, els que han triat de ser-hi per algun motiu i no passar-lo enterrats a algun lloc. Per sorpresa meva, ahir a la nit, en algunes basses a sota d'una fina capa de glaç i tot (ja era hora que glacés), la vida amb cua bullia encara (l'experiència de buscar amfibis a sota el gel curiosa, i la qualitat de les fotos doncs... també, no sempre ens podem superar...):

Tritó verd (Triturus marmoratus)

Tritó palmat (Lissotriton helveticus)

 Hi ha amfibis que no poden triar si passen l'hivern a fora o a dins de l'aigua, com les larves de salamandra (aquestes sí, però, que semblaven una mica com "atontades" per la fred...):

 

I com a recordatori de què "el enemigo nunca duerme", cal dir que les aigues no estaven tampoc lliures de depredadors: varis artròpodes de bona mida, com el ditíscid (Ditiscus sp. suposo, o "escarbat d'aigua" en llenguatge popular) de sota, vagaven buscant algun pobre animaló, amfibi o no, per posar-se a al boca.

Poca vida a sota del gel? no ho sembla pas no!!! Com a mínim aquest any... I a fora? Doncs els hiverns càlids com el d'aquest any, i que són per desgràcia del nostre planeta i de la humanitat sencera cada cop més freqüents, permeten als rèptils petitons i que d'alguna manera fàcilment poden escalfar-se prou estar ben actius alguns dies de sol i cel ras a ple hivern (p.ex. les sagrantanes comunes o de paret (Podarcis liolepis), habitants de roques i roquissars que s'escalfen molt amb el sol). Comprovem-ho, per exemple, amb aquests exemplars prenent el sol abans d'ahir a les parets de sant Benet del bosc:

 

De fet, com que estan obligades a prendre el sol quasi constantment, curiosament eren més fàcils de veure que en altres dies, per exemple d'estiu.... altres coses curioses: aquest any es van veure dragons comuns (Tarentola mauritanica) ben bé fins a novembre entrat...

Ara bé: Tot això és normal a les nostres contrades? O és que ha estat la Tardor més càlida de la història registrada (100 anys aprox)???:

Evidentment que si fa caloreta els animals ho aprofiten, pel que "normal" que ho aprofitin, ho és. Potser el que no és normal és la tardor que ha fet... el temps ho re-re-confirmarà a alguna gent "de peu" que encara no ho vol acceptar del tot (per la seva banda, la comunitat científca té acceptadíssima la realitat del canvi climàtic), ja que potser a la llarga serà normal que escenes com la d'aquest post es vegin a l'hivern, o com aquestes:

http://www.tv3.cat/videos/3878790/Invasio-destornells-a-Valls

 

 ...o que comencin a aparèixer de manera habitual a les nostres contrades espècies més del sud, ara escasses a les gavarres, com la serp de ferradura... o que comencin a escassejar-ne de més septentrionals com el vidriol, o la salamandra i el tritó palmat... i potser algun any les fredelugues i els ànecs passaràn de baixar a casa nostra des d'Europa, qui sap...

El temps dirà per on peta tot plegat.
Bon i calentó any nou!