Important! En vistes al món de manguis en què vivim... Copyright: La reproducció o ús de qualsevol fotografia del bloc queda totalment prohibida sense l'autorització de l'autor/administrador del bloc. Si contacteu amb mi dubto que tingui cap problema en passar-vos les fotos, però!

dilluns, 14 de novembre de 2011

Ofidis al Novembre: Serp Llisa meridional (Coronella girondica)

Aprofitant una visita llampec a la zona de Rupit i Tavertet, mai està de més trobar un moment per aixecar quatre pedres... i amb sort, ja que a part d'una sagrantana comuna (Podarcis liolepis) i d'un bon gripau comú (Bufo bufo), va aparèixer una serp llisa meridional (Coronella girondica) nascuda d'aquest any, d'aquesta tardor, amb el que per fi m'apareix algun nounat interessant aquesta tardor (totes les fotos d'aquesta nota són d'aquest petit exemplar bufó): 


Llàstima que la troballa no és a la zona de les Gavarres ni l'Ardenya, però com que l'espècie també hi és a casa nostra, aprofito per fer-ne una petita nota al bloc. L'única vegada que he vist aquesta serp a les nostres contrades ha estat també a la tardor (a sota d'una soca, a una zona propera a Sant Feliu de Guíxols), el que es deu molt probablement a la capacitat d'aquesta serp de treballar a temperatures relativament baixes tot i ser "mediterrània"... ara bé, i per què? Doncs perquè s'ha adaptat a ser una serp crepuscular i nocturna que atrapa les seves preses (quasi exclusivament petits saures com sagrantanes i lluerts petits) quan aquestes estan inactives i reposant al seu cau de nit. Per tant, a l'estiu molt difícilment la veurem activa de dia, i és ara a la tardor o a inicis de primavera, quan alguna vegada més podrem tenir aquesta sort. Una altra serp ben interessant, doncs, com la serp blanca també sovint nocturna, però encara més secretiva i desconeguda.

Per un article interessant sobre la serpeta en qüestió:
http://www.ugr.es/~vermed/pdfs/italian%20j%20zool%20c%20girondica.pdf

Els estudis apunten a què Coronella girondica troba les seves víctimes seguint-ne el rastre amb l'olfacte fins allà on s'amaguen, el que explica com pot atrapar preses molt més ràpides de dia que ella (és un serp més aviat lenta excepte en alguns moments), i perquè sempre la trobem a zones amb abundants pedres, i molt típicament a sota d'aquestes: és el típic lloc on hi dormen els petits rèptils, i ella és una serp hàbil moguent-se per les roques per aprofitar-ho.


El nounat tenia un color dorsal de fons més clar que els adults en general, i uns colors ventrals de fons molt bonics, grocs i ataronjats vius, que no tenen gaire sovint els adults (impressions personals! ;) )... ...n'és interessant el disseny de taquetes negres del ventre sobre el fons més clar o acolorit en aquest cas, que és molt típic de l'espècie (estil "tauler d'escacs"):



... i amb el que es confirma que sempre és bonic trobar-se algun d'aquests petitons a la tardor, sigui de l'espècie que sigui.... seria molt bonic que n'aparegués una altra aviat a les gavarres o l'ardenya, ja que ja fa dos anys que no en veig cap de serp llisa per aquí!

Esperem que aquesta petitona tingui més sort que un altre exemplar, aquest ja subadult, que també va aparèixer ahir, a la mateixa zona, atropellat (i encara fresc, probablement de nit o de bon dematí)...   ...això d'atravessar una carretera sempre és com una ruleta russa per els animals petits, millor que no ho provi gaires vegades i es quedi a les seves roques, vaja.


Amb aquestes temperatures la tardor encara aguanta i podria aparèixer algun rèptil més... aviam si hi ha sort!

Per amfibis, per sort, encara n'hi ha tirada per dies!!

dimecres, 2 de novembre de 2011

Ofidis de finals d'Octubre: Rhinechis in the night (Serp Blanca en la negror)

Com ja vaig anunciar a l'escrit sobre els rèptils a la tardor, sembla difícil sota la concepció popular que ara sigui bona època per serps, però res està més allunyat de la realitat... aprofitant un parell de troballes nocturnes (sí, nocturnes) d'aquest pont, les comento per què així quedi palesa una petita part interessant sobre aquesta realitat del tema amb un cas en concret: el cas de la serp blanca (Rhinechis scalaris, a sota, una foto d'un dels individus trobats durant les nits d'aquest pont).



Recordem que la serp blanca (Rhinechis scalaris), és un ofidi realment especialista quan es tracta de la dieta: pràcticament només depreda vertebrats endoterms (mamífers i postes o llocades d'ocells, que ocupen un 96% de la dieta junts), quedant tota la resta de possibilitats com a clarament ocasionals i esporàdiques. Això, a més a més de les adaptacions dels juvenils ja comentades en aquest bloc a l'altre missatge sobre rèptils d'aquesta tardor, evidentment també demana altres peculiaritats. Una és per exemple la robustesa de l'animal, ja que realment pot ser llarga (fins a més de 1,50 m), i la cua curta, el cap rabassut i sobre tot la musculositat de l'animal fan que sempre que ens la trobem ens impressioni com a "serp grossa"... i no és d'estranyar, ja que en estudis de dieta als estómacs s'hi han trobat fins i tot juvenils de conill i de llebre a l'estómac!! La part interessant també és el tema d'activitat, ja que sembla que al depredar sobretot micromamífers (componen un 80% de la dieta, que els pollets d'ocells només hi són a la primavera!!), i potser al evitar alhora depredadors diürns si es pot, és una de les serps més nocturnes de les nostres contrades (potser la que més).


La part més curiosa d'aquesta nocturnitat (com es pot comprovar amb relativa facilitat a la nostra zona (trista observació d'exemplars atropellats l'endemà al matí com en alguns dies d'aquest agost, nits de massacre a les carreteres amb aquesta espècie, i com ja es corrobora també al llibre de rèptils en francès per excel·lència a hores d'ara segons la meva opinió: http://www.biotope.fr/editiondiffusion/fichelivre/reptiles_FBLS/index.php) és que no es dóna als mesos més càlids sinó que es dóna sobretot a les nits humides de finals d'estiu i tardor fins al novembre. I realment ho recolzo, ja que és la manera de trobar serps blanques més fàcilment... a part de les morts abundants a les nits de tempestes d'agost, si en parlem de vives, per exemple, l'any passat al dia 23 de setembre, fresca, plovent i a plena nit, dues alegres serps blanques creuaven la carretera del Mas pla (Solius) quasi juntetes i de cantó (per fer la foto de sota les vaig agafar, no estaven "tant" juntes, clar, observar el canvi progressiu de color i disseny del juvenil a l'adult és interessant)....

 

...o aquest any, amb dues nits de camp aquest pont, a part d'amfibis un subadult de Rhinechis per nit de regal (totes les fotos d'aquest missatge menys la de sobre són d'aquests jovenets, quasi clavats, que si no fos perquè estaven ben lluny un de l'altre semblarien la mateixa). És a dir, que sembla l'activitat nocturna no és una qüestió "d'assolir una temperatura adient de treball", com passa amb l'activitat nocturna a l'estiu de moltes altres serps de casa nostra, sinó que és un altre tema... i realment no resolt del tot en alguns aspectes, ja que resulta que hi ha serps blanques a nits de tardor que estan actives amb una temperatura corporal de només 15,5ºC... (algú deia que feia massa fred per rèptils?) el que fa que et trenqui una mica esquemes sabent que no sobrepassa de la regió mediterrània en general i no arriba mai a estar a climes gaire freds.


És possible que tingui a veure amb ganes tardorals de caçar micromamífers, ja que curiosament sembla que les dades dels estudis de dieta assenyalen que l'època que van amb la panxa plena més sovint és l'hivern, amb el que deuen menjar de valent a la tardor... tot i això el tema no queda resolt, ja que per exemple, alguns estudis no detecten aquest pic d'activitat nocturna tardoral. Sigui com sigui, a les gavarres i l'ardenya m'hi jugaria molt i molt per experiència personal a què sí que s'hi dóna, com ja he dit. Per acabar, doncs comentar d'aquesta serp en queden moltes coses que ja aniré comentant altres dies que me'n trobi, i finalment esmentar la seva gran capacitat de grimpar, com ja es veu a la foto de sobre i a la filmació de sota:


un fet de ben segur relacionat amb les seves aficions culinàries als pollets de passeriformes o qualsevol altre ocellet, liró o endoterm arborícola que li càpiga a la boca... curiosament també, quan et veu si pot grimpa a una arbre ben ràpid i hàbilment (per la filmació de sobre ja s'havia calmat de l'espant de veure'm i anava tranquil·la, pobreta), i pel que diuen els estudis, mai se la veu massa lluny de zones arbrades, i realment també ho recolzo... potser per això és tant abundant a les gavarres. Realment una serp interessant, la serp blanca, i de les més definitòries dels nostres massissos, pel que sembla.